L'IMB-CNM i l'equip de la UPC han renovat recentment un acord pel qual l'IMB-CNM ofereix el seu suport a l'equip i les instal·lacions per a tasques específiques.
NFFA-Europe va començar el 2015 com un projecte finançat per Horizonte 2020 i ara es materialitza en una plataforma pilot d'accés obert i gratuït a grans infraestructures de recerca en nanociència amb 22 col·laboradors europeus. La plataforma acaba de publicar un memoràndum d'entesa per explorar la sostenibilitat futura de la iniciativa. L'IMB-CNM-CSIC, l'ICMAB-CSIC i l'ICMM-CSIC són els centres CSIC que integren el consorci.
Es tracta d'una empresa de base tecnològica per al desenvolupament de tecnologies basades en grafè que puguin tractar malalties neurològiques, fundada per investigadors de l'IMB-CNM-CSIC, ICN2 i ICREA, que lideren algunes de les àrees de recerca de Graphene Flagship. L'acord estableix les bases per desenvolupar tecnologia patentada amb cotitularitat del CSIC, de l'ICN2, ICREA, CIBER, UAB i IDIBAPS.
L'Institut de Microelectrònica de Barcelona es troba entre els 10 centres del CSIC amb més èxit a aconseguir finançament al Programa Marc Europeu de Recerca i Innovació H2020, 29 projectes, que va estar obert des del 2014 fins al 2020.
El PoC atorgat al projecte FAIRGLUCOSE és una de les quatre tecnologies del CSIC que va rebre ajuda de la UE per explotar el seu potencial comercial a l'última convocatòria d'ERC.
Giulio Pellegrini és l'únic investigador espanyol que actua com a responsable d'una de les nou àrees. L'estratègia (ESPP) marca el full de ruta de la investigació en física de partícules del mig segle vinent, l'exploració del bosó de Higgs i la indagació dels orígens de l'univers.
Sis projectes dirigits per 9 investigadors de l'IMB-CNM van començar al setembre després d'haver obtingut ajudes de la convocatòria 2020 de Projectes d'I+D+I corresponent als Programes Estatals de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d'I+D+i i d'I+D+i Orientada als Reptes de la Societat, en el marc del Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d'Innovació 2017-2020.
El CSIC participa en la creació d’aquest nou xip, que ha estat batejat amb el nom de DVINO. És la segona generació de xips de codi obert, els primers dissenyats a Espanya, un projecte liderat pel Barcelona Supercomputing Center, amb l’Institut Politècnic Nacional de Mèxic, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Institut de Microelectrònica de Barcelona del CSIC, la Universitat de Barcelona, entre d’altres. Incorpora una reestructuració de el disseny inicial amb major concurrència, així com alguns blocs IP propis.
