Una taula rodona abordarà el problema de la salut mental a l'àmbit de la investigació
El seminari "Salut i benestar mental al món de la investigació: activitat de risc?" està organitzat per l'Observatori Europeu de Salut Mental a Investigadors (ReMO), el CSIC i la UAB. Fins al 32 i el 42 % de les persones al món acadèmic i entre els estudiants de postgrau tenen algun problema psicològic, segons estudis recents.
Avui, divendres, 3 de desembre, l'Observatori Europeu de Salut Mental a Investigadors (Remo), el CSIC i la UAB organitzen un debat al voltant de la salut mental al món de la investigació. El debat reunirà prop de 130 investigadors, incloent-hi experts i representants de grups d'interès, per tractar un aspecte que fins ara s'ha visibilitzat poc.
Es calcula que un 19% de la població general té algun problema psicològic, xifra que ha augmentat significativament amb la pandèmia, segons investigacions recents. Aquesta xifra s'incrementa fins gairebé el doble al món acadèmic i entre els estudiants de postgrau: entre el 32 i el 42% segons estudis recents. Les xifres es recullen al Manifest de Salut Mental i Benestar a la Recerca (Researcher Mental Health and Well-being Manifest), informe elaborat per l'Observatori de Salut Mental (ReMO).
"Aquestes dades evidencien la necessitat de prendre mesures urgents per prevenir els riscos associats a la carrera investigadora per a la salut mental, especialment entre les persones en formació, el col·lectiu més vulnerable, joves que afronten un camí extremadament competitiu, ple d'incerteses i precarietat en els primers anys de la carrera investigadora”, explica Anna Muro, professora de Psicologia de l'Educació i coordinadora de la Unitat de Coaching i Acompanyament Acadèmic del Servei de Psicologia i Logopèdia de la UAB.
La reunió d'aquest divendres, organitzada per l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) del CSIC i l'Observatori de Salut Mental (ReMO), reunirà els grups d'interès de ReMO, un projecte europeu de COST Action (CA19117), baix el lema "Salut i benestar mental al món de la investigació: activitat de risc?". El seminari, que es pot seguir presencialment, a la sala d'actes de la Facultat de Ciències de la UAB, o en línia, és obert a la participació del personal de recerca prèvia inscripció.
"L'exigència de creativitat contínua i el prestigi que s'associa al món de recerca fa que moltes vegades juguem brut amb la nostra salut. Una manera romàntica de veure'l és que els somnis ens treuen el son", assenyala Luis Fonseca, director de l'IMB -CNM i moderador de la taula rodona. "Hem de resistir-nos a la trampa que la vocació ens faci anar més enllà del deure i de la seguretat laboral que se'ns deu", afegeix.
Un projecte amb participació de 34 països europeus
L'acció ReMO COST vol reduir l'estigma de la salut mental amb un grup de treball format per 234 persones de 34 països europeus, entre acadèmics, professionals, responsables polítics i consultors d'institucions d'educació superior.
Es tracta d'una de les primeres iniciatives europees basades en evidències que aborden la salut mental a nivell acadèmic. Els objectius són, entre d'altres, comprendre com caracteritzar i millorar la salut mental i el benestar en l'àmbit de la recerca, quantificar-ne l'impacte laboral i com compartir de manera eficient unes bones pràctiques basades en l'evidència.
"Necessitem entendre quines són les millors maneres de mantenir el benestar mental per fomentar entorns de treball saludables i respectuosos", diu Murat Günes, investigador de l'IMB-CSIC que participa a l'Acció ReMO COST. A més, afegeix "en l'àmbit de la investigació científica, hi ha factors com la mobilitat forçada, la manca de contractes permanents, el poc finançament per investigar, la manca reconeixement contractual dels investigadors doctorands i la inseguretat laboral, que tenen una influència significativa en aquestes persones".
Per la seva banda, Julio Gómez, responsable de Recursos Humans a l'ICN2, explica que la “carrera investigadora és un camí amb molts obstacles que els investigadors han de superar per poder avançar. La fortalesa emocional es fa absolutament necessària”. En aquest sentit, afegeix, "són importants les accions per part de les institucions que vagin encaminades a dotar el personal de recerca amb eines per a la resiliència. A l'ICN2 hem iniciat sessions amb experts per ajudar els diferents col·lectius de l'organització, no només a investigadors, sinó també als equips de suport que els acompanyen en aquest camí”.