El transistor compleix 75 anys mentre Europa es planteja la fabricació de xips per a tenir major sobirania tecnològica

El transistor és un dispositiu electrònic semiconductor que, en la seva concepció original, lliura com a senyal de sortida l’amplificació d’un senyal d’entrada. Més tard, se li ha donat l’ús d’interruptor digital, l’encarnació dels uns i els zeros. Inventat en 1947, és el responsable de la miniaturització de l’electrònica fins a aconseguir dispositius cada vegada més petits i, al voltant de la seva evolució, s’ha desenvolupat possiblement la indústria més complexa i més habilitadora de la història de la tecnologia humana.

L'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC), únic centre d’Espanya capaç de fabricar transistors en silici, planeja celebrar l’efemèride per a donar veu a aquesta revolució silenciosa, afavorir el debat al voltant de la microelectrònica i reflexionar sobre la crisi de microxips.

"No podem entendre la societat actual sense el transistor. La seva tecnologia està en el centre dels avanços en electrònica i, per tant, de millors ordinadors i mòbils, però també en biomedicina, en recerca espacial i en la il·luminació LED", apunta Luis Fonseca, director del IMB-CNM-CSIC. "En el context de crisi mundial de subministraments, amb parades en la producció de molts més productes dels que mai ens haguéssim imaginat, creiem que és important parar-nos a reflexionar sobre el paper de la microelectrònica i difondre el coneixement sobre el transistor", apunta sobre el cicle de conferències que començarà el dimarts 24 a l'IEC de Barcelona.

Crisi mundial de subministrament de microxips

"La crisi dels xips no és tecnològica, sinó econòmica i de sistema productiu. No es deu a una única raó, sinó a «una sèrie de catastròfiques dissorts»", continua Fonseca. L’augment de la demanda, l’efecte de la pandèmia o els episodis de sequera han provocat que, en un context de producció hiperconcentrada (Taiwan genera prop del 70% de la producció mundial de xips), es retardés l’arribada de molts productes al mercat. La PlayStation 5 va sortir amb molt poques unitats disponibles i el subministrament de molts productes que requereixen electrònica continua ajornant-se per aquest motiu.

La situació pot canviar, ja que el Govern d’Espanya ha posat en marxa un projecte estratègic per a la recuperació econòmica (PERTE) en el qual destinarà una inversió pública de 11.000 milions d’euros provinents dels fons Next Generation EU. L’IMB-CNM-CSIC s’ha adherit a la iniciativa FabCat, que promociona Catalunya com a seu d’una de les fàbriques de semiconductors que es construiran a la Unió Europea i compta amb el suport de les universitats del sistema català.

Tres quarts de segle de la revolució microelectrònica

El transistor no és una ràdio, sinó que les ràdios de transistors van ser una de les primeres aplicacions més esteses, ja que va permetre reduir les dimensions de l’aparell, la seva expansió a totes les cases i la seva portabilitat. La substitució de les vàlvules de buit i la miniaturització dels components va generar un canvi en la indústria i en el consum.

L'invent es va produir a la fi de 1947 en els laboratoris Bell (l’empresa fundada per Graham Bell) de Nova Jersey, pels físics John Bardeen, Walter Houser Brattain i William Shockley. Shockley es va mudar a Califòrnia després de desavinences per la patent del transistor i va fundar la seva pròpia empresa en Silicon Valley, on es fundarien Hewlett-Packard, Intel i moltes altres companyies tecnològiques. A l’altre costat del món també va tenir efectes, la japonesa Sony va poder llançar el seu primer producte al mercat amb la llicència de la patent del transistor: una ràdio basada en transistors.

Cicle de conferències "La revolució silenciosa"

L’IMB-CNM-CSIC és l’únic institut d’Espanya capaç de fabricar transistors amb una tecnologia CMOS completa a la seva Sala Blanca de Micro i Nanofabricació (la més gran d’Espanya). És el major centre dedicat a la recerca i desenvolupament de dispositius i microsistemes electrònics. Per això, amb l’aniversari del transistor està organitzant un cicle de conferències, una exposició i un concurs per a estudiants.

La inauguració oficial de l’any del transistor serà el pròxim 24 de maig a les 18 hores de la tarda, a l’Institut d’Estudis Catalans (c/ Carme 47, Barcelona), amb un doble programa: "Tots els xips grans i petits: la perspectiva catalana en la crisi dels semiconductors", per Luis Fonseca, i "El 75 aniversario del Transistor Bipolar: La invención más importante del siglo XX", per Ignacio Mártil.

Mártil és catedràtic d’Electrònica de la Universitat Complutense de Madrid, membre de la Reial Societat Espanyola de Física i autor de múltiples llibres de divulgació sobre microelectrònica.

El cicle de conferències prosseguirà el 8 de juny amb la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya, Núria Salán, i la xerrada "LA microelectrònica". El focus estarà en l’aportació invisibilitzada de les dones a la història i desenvolupament de la microelectrònica.

En la setmana vinent, l’IMB-CNM-CSIC també participarà en la Festa de la Ciència organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, on presentarà un taller d'integració microelectrònica per a públic juvenil i la microxerrada “De la ràdio de l’iaio a la PlayStation 5: 75 anys del transistor”, a càrrec de la investigadora Elisabet Prats (de CIBERBBN a l’IMB-CNM-CSIC).