Conversa oberta entre el personal de l'institut per anomenar científiques i visibilitzar les seves aportacions a la ciència

A la imatge (de dalt a baix, d'esquerra a dreta): Dorothy Vaughan, Creu Casas i Sicart, Maria Wonenburger i Emilie du Chatelet.

L'11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, una jornada declarada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 2016 per a inspirar i promoure la participació de dones i nenes en ciència. Es tracta d'una iniciativa per garantir l'accés i la participació en condicions d'igualtat en ciència i tecnologia per a dones i nenes de totes les edats.

Anomena la teva científica va ser una conversa oberta entre el personal de l'institut organitzada pel recentment creat Comitè d'Igualtat. Hi van participar un total d'onze persones, pertanyents al col·lectiu predoctoral, tècnic, administratiu i investigador, que demanaven la paraula per compartir un nom. Van ser quatre dones i set homes que van esmentar antigues professores de ciències, personatges històrics oblidats o referents que comencen a tenir més visibilitat.

Els noms esmentats van ser els següents:

Maria Wonenburger

Maria Josefa Wonenburger Planells va ser una matemàtica nascuda a Oleiros, A Corunya, el 1927 i va desenvolupar la seva carrera principalment als Estats Units i Canadà. Va ser la primera dona espanyola a rebre una beca Fulbright. Experta en Teoria de Grups clàssics i en àlgebres de Clifford. Va ser sòcia d'honor de la Reial Societat Matemàtica Espanyola.

Va ser professora de matemàtiques a una escola de secundària de Virgínia, fins que va entrar a treballar a la National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), l'agència que va precedir la NASA. El 1949 es va fer càrrec de la direcció de la West Area Computers, un equip de treball compost exclusivament per dones afroamericanes amb formació matemàtica: Katherine Johnson va ser assignada a aquest grup. La seva figura s'ha revaloritzat després de la pel·lícula Figures ocultes.

Carme Torras és investigadora de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI-UPC-CSIC), especialista en intel·ligència artificial i robòtica. Va ser Premi Nacional de Recerca el 2020 i també és escriptora de relats literaris amb inspiració i temàtica científica.

Creu Casas i Sicart va ser una farmacèutica, professora i briòloga espanyola, la més important del segle XX. La briologia és una branca de la botànica consagrada a l'estudi dels briofits. Va ser una botànica especialista a les "plantes inferiors", és a dir, les molses i les hepàtiques.

Fa una mica més de 60 anys, Watson i Crick van publicar l'article a Nature amb la seva proposta d'estructura per a l'ADN. A l'últim paràgraf i entre d'altres, citaven Rosalind Franklin i li agraïen els seus resultats experimentals no publicats i idees. Anys més tard, al llibre La doble hèlix, crònica molt personal del descobriment de l'estructura de l'ADN, James Watson va escriure sobre ella que el millor lloc per a una feminista era el laboratori d'una altra persona. I encara uns anys més tard, Francis Crick va escriure que, al King's College de Londres, on Rosalind Franklin treballava, hi havia restriccions molt irritants –no podia prendre cafè a la sala de professors de la facultat perquè estava reservada per als homes- però només eren trivialitats, o almenys així m'ho semblaven aleshores. Ja ho veuen, si em permeten la síntesi, Watson i Crick es referien a Franklin com una "feminista que es queixava de trivialitats". I, tanmateix, la proposta d'estructura de l'ADN es basava en imatges d'aquesta molècula preses amb la tècnica de difracció de Raigs X i obtingudes per Franklin, potser, en aquella època, l'única persona del món capaç d'aconseguir-les amb una qualitat tan extraordinària. I, de nou, anys més tard, tant Watson, amb reticència i molts dubtes, com Crick, crec que més sincer i elegant, van reconèixer l'extraordinària qualitat com a científica de Rosalind Franklin i la seva participació essencial i irreemplaçable en el descobriment de l'estructura del ADN.

Gabrielle Émilie de Breteuil, marquesa de Châtelet va ser una dama francesa que va traduir els Principia de Newton i va divulgar els conceptes del càlcul diferencial i integral al seu llibre Les institucions de la física, obra en tres volums publicada el 1740.

Els seus primers treballs en teoria de números els coneixem a través de la seva correspondència amb C. F. Gauss, amb què mantenia oculta la seva identitat sota el pseudònim de Monsieur Le Blanc. El teorema que porta el seu nom va ser el resultat més important, des del 1753 fins al 1840, per demostrar l'últim teorema de Fermat, a més va permetre demostrar la conjectura per a n igual a 5. Posteriorment les seves investigacions es van orientar a la teoria de l'elasticitat i, a 1816, va aconseguir el Premi Extraordinari de les Ciències Matemàtiques que l'Acadèmia de Ciències de París atorgava al millor estudi que expliqués mitjançant una teoria matemàtica el comportament de les superfícies elàstiques, i va publicar diversos llibres sobre aquest tema. En els últims anys de la seva curta vida, a més de dos treballs matemàtics, un sobre la curvatura de superfícies i un altre sobre teoria de números, va escriure un assaig sobre filosofia de la ciència, que Auguste Comte va citar i elogiar a la seva obra.

La física responsable de la fissió nuclear. La mare jueva de la bomba atòmica i, alhora, l'única científica que no va voler col·laborar en el projecte Manhattan. Lise Meitner va ser tota una celebritat després de la Segona Guerra Mundial. I, tanmateix, avui dia amb prou feines se la coneix. A la literatura general el seu treball pioner en la fissió nuclear és escassament esmentat i, quan el seu nom apareix, únicament es parla de la seva contribució a la física nuclear i només de manera marginal. Igual que altres dones en ciència, semblés que el seu nom anés a esvair-se.

Vos Savant es va esmentar com a dona que no va poder dedicar-se a la ciència, si bé es va convertir en una celebritat per ser la persona amb el quocient intel·lectual més alt del món. El 1990 Savant va publicar a la seva columna la solució del problema de Monty Hall proposada el 1975 per l'estadístic Steve Selvin, un problema que pertany a la teoria de la probabilitat. Encara que la gran majoria dels lectors que van escriure a Savant concloguessin que el seu raonament era fals, per fi es va demostrar que la solució original de Selvin era correcta.

Algunes persones també van fer l'exercici de pensar quantes professores de ciències havien tingut al llarg de la seva educació i quina influència havien tingut a la seva formació. Es van esmentar noms complets i noms de pila de dones que havien estat fonamentals en aquesta maduresa intel·lectual, un repàs de professores i figures científiques l'impacte de les quals es va notar més tard.