L'IMB-CNM se suma al Dia de la Llengua de Signes Catalana amb materials audiovisuals accessibles i el compromís amb una divulgació inclusiva

L’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC) s’adhereix al Dia de la Llengua de Signes Catalana amb la publicació de dos vídeos signats per a promoure una ciència oberta i oferir continguts més accessibles sobre l’electrònica miniaturitzada. La Llengua de Signes Catalana (LSC) és la llengua natural de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya i el 3 de juny de 2010 va ser reconeguda com a llengua oficial del territori. 

Avui, l’IMB-CNM publica dos vídeos amb interpretació a LSC als seus canals de difusió corporatius. Per una banda, es tracta del vídeo institucional, que funciona com a introducció al centre i l’activitat en recerca, i, per altra banda, un vídeo divulgatiu sobre la història del transistor i la microelectrònica, que contextualitza l’origen del primer circuit integrat i l’evolució dels aparells electrònics. Aquesta acció respon a una voluntat institucional de fer accessible el coneixement científic i tecnològic i contribuir a reduir les barreres d’accés a la informació en recerca perpetuades per al col·lectiu de les persones sordes; així com per garantir el dret a utilitzar i promoure la LSC en l’àmbit de la ciència i tecnologia.

"El projecte s’emmiralla en la sensibilització i l’esforç que s’està fent en altres llengües de signes, com l’anglesa o alemana, per fer arribar i generar interès i vocacions en les disciplines científiques i tècniques al col·lectiu", explica Gemma Rius.

Aquests dos materials s’han signat en LSC en el marc del projecte Difondre les STEM en Llengua de Signes Catalana, coordinat per la investigadora de l’IMB-CNM-CSIC, Gemma Rius Suñé. La iniciativa compta amb un Ajut de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) 2025. El signat ha estat realitzat pel Departament Audiovisual de la  Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), amb la col·laboració i assessorament de la investigadora Aida Villaécija del grup de recerca TRANSMEDIA Catalonia (UAB) i la Xarxa d’Innovació en Accessibilitat de Catalunya (Xarxa AccessCat), liderats per Anna Matamala. 

"Un dels aspectes importants és identificar terminologia relativa a la microelectrònica, així com en tecnologies emergents com la quàntica, per a la que no es disposi encara de signes i arribar a proposar-ne un signat nou, gràcies als col·laboradors del projecte, Marc Tàpia, vocal de Formació de FESOCA, i l’experta en LSC, la doctora Villaécija de la UAB", afegeix. 

S’han programat un seguit d’accions de difusió (seminaris) així com, especialment, de divulgació de caire participatiu, que inclou visites guiades i xerrades educatives, per exemple, en el marc de la Setmana de la Ciència o la European Researchers' Night.

Durant aquest any, està previst que es publiquin i se signin nous vídeos sobre les tecnologies i els processos de fabricació microelectrònica, dintre del projecte “XIPS: Un viatge pel circuit integrat” (FCT-23-19658), coordinat per Esteve Amat Bertran, investigador de l’IMB-CNM-CSIC, i amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia · Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (FECYT).

Taller amb alumnat amb discapacitat auditiva

En el marc de tots dos projectes, l’IMB-CNM va fer el seu primer taller amb públic amb discapacitat auditiva el passat 27 de maig al Centre d’Educació Especial (CPE) Josep Pla, a Barcelona. Aquesta activitat, dirigida a l’alumnat de 2on i 3er d’ESO del centre, va durar dues hores en què es va fer un recorregut sobre conceptes bàsics de la microelectrònica, com són el transistor i els xips. Està previst repetir el taller amb nou alumnat, adaptat també als diferents nivells.

En aquesta edició van participar la mateixa Rius, Núria Barrera Gutiérrez, Natalia Bermejo Gijón-Bonales i Sabela Rey Cao; i va ser possible gràcies al signat i suport del professorat del CPEE Josep Pla, concretament, Laura Noelia Madrid López i Marga Cirera Molera. 

Una llengua per a comunicar-se

El 3 de juny és la data en què el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 17/2010, que reconeix la LSC com a una de les llengües oficials de Catalunya. L’origen de la LSC es pot situar a partir de la creació el 4 de febrer de 1800 de la primera escola per persones sordes a Barcelona, és a dir, fa 225 anys. Des d’aleshores ha anat evolucionant i, sobretot, creixent fins a l’actualitat. La Llengua de Signes Catalana és l’idioma natural de gran part de les persones sordes que viuen a Catalunya.

Es tracta d'una llengua natural de modalitat gestual i visual emprada per part del col·lectiu de persones signants com a sistema lingüístic de comunicació social i cultural. Com altres llengües de signes, acompleix totes les funcions comunicatives possibles i, com tota llengua viva, té unes característiques que la distingeixen.

S’estima que al món hi ha més de 300 llengües de signes diferents. Habitualment se solen identificar amb sigles, així la Llengua de Signes Catalana habitualment es denomina com a LSC, l’espanyola com a LSE, la francesa coma LSF, l’americana com a ASL, etc. A l’Estat espanyol només hi ha dues oficials, l’espanyola (LSE) i la catalana (LSC). A Catalunya, es calcula que hi ha prop de 36.000 persones amb discapacitat auditiva i prop de 25.000 persones signants.