Components dissenyats i fabricats al CSIC viatgen a Mercuri
Els components, dissenyats i fabricats a l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) del CSIC, són un element crític de la missió BepiColombo. Són 700 díodes de protecció de les cel·les fotovoltaiques dels panells solars, que estaran exposats a temperatures molt extremes: de 300 º C durant el 'dia' fins a 150ºC sota zero a la 'nit'.
La missió BepiColombo, el llançament de la qual està previst per al dissabte 20 d'octubre, des de la base de llançament de Kourou (Guaiana Francesa), a bord d'un Ariane-V. Transportarà dues sondes que han d’orbitar el planeta, quan hi arribin d'aquí a 7 anys.
El Grup de Dispositius i Sistemes de Potència de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona - Centre Nacional de Microelectrònica (IMB-CNM) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha desenvolupat i fabricat un dels components electrònics més crítics de la missió conjunta BepiColombo entre l'Agència Europea de l'Espai (ESA) i de l'Agència Japonesa de l'Espai (JAXA).
Es tracta dels díodes de protecció de les cel•les fotovoltaiques dels panells solars. Aquests components (700 en total, entre les dues sondes que orbitaran Mercuri) estan situats al costat dels panells solars per protegir-los en cas de fallada d'una de les cel·les, i estaran exposats a temperatures molt extremes: 300 º C durant el exposició directa al Sol i 150 º C sota zero en la fase d'eclipsi darrere del planeta.
Perquè els dispositius puguin resistir aquestes condicions extremes, l'equip liderat pel Prof. Philippe Godignon ha desenvolupat els díodes amb Carbur de silici (SiC), un nou semiconductor que està reemplaçant al silici en moltes aplicacions de l'electrònica de potència com, per exemple, el cotxe elèctric. En aquest projecte ha participat també ALTER Technology de Madrid, realitzant els tests i qualificació per a l'espai dels díodes.
El repte era desenvolupar un dispositiu semiconductor capaç de suportar temperatures extremes i preservar el funcionament dels panells solars. Godignon explica: "els panells solars de la nau espacial estan disposats en línies horitzontals connectades. Cal aconseguir que, encara que falli una línia, les altres cel·les segueixin funcionant" . Per això, cadascuna d'aquestes línies de cel·les solars té un díode d'alta tensió en sèrie, que permet desconnectar la línia defectuosa i assegurar que el funcionament de les cel·les adjacents.
Per explicar detalls de la missió i els reptes tecnològics que ha suposat, avui s'han fet unes xerrades amb la participació d'Arturo Fernández, de l'Agència Espacial Europea; Philippe Godignon i Xavier Jordà, investigadors del Grup de Dispositius i Sistemes de Potència de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona - Centre Nacional de Microelectrònica (IMB-CNM) del CSIC.