Conferència d'Ignacio Mártil (Catedràtic d'Electrónica de la Universidad Complutense de Madrid i membre de la Real Sociedad Española de Física).
El transistor és, possiblement, la invenció més important del segle XX, i sovint es ressenya com l'exemple per excel·lència de com la investigació científica pot conduir a obtenir productes comercials útils. Va sorgir el 1947 a partir d'un programa de recerca bàsica sobre la física dels sòlids dut a terme a Bell Telephone Laboratories, els laboratoris de recerca d'una gran empresa (A. T. & T.). Va començar a reemplaçar les vàlvules de buit a la dècada de 1950 i va ser el dispositiu del qual després van sorgir el circuit integrat, el microprocessador i la indústria de semiconductors que ara genera vendes anuals properes als 600.000 milions d'euros.
El transistor ha possibilitat que la nostra vida quotidiana sigui inconcebible sense els ordinadors personals, els telèfons mòbils, Internet i una infinitat d'equips que utilitzem tant a la vida privada com a la societat en conjunt. En realitat, el que va passar en un període de poc més d'un mes – des de mitjans de desembre de 1947 a finals de gener de 1948–, va ser la invenció no d'un sinó de dos transistors clarament diferents: el transistor de puntes de contacte de John Bardeen i Walter Brattain el desembre de 1947 i el transistor d'unió de William Shockley el gener de 1948. En aquesta xerrada repàs els antecedents i el detall de les dues invencions.
- Introducció i xerrada inicial de Luis Fonseca, director de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC): Tots els xips grans i petits: la perspectiva catalana en la crisi dels semiconductors
ON: Institut d'Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba, Carrer del Carme 47, Barcelona) | Retransmissió en directe per youtube
