IMB-CNM: 40 anys impulsant el futur de la tecnologia des de la recerca pública

El Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) lidera el desenvolupament de tecnologies pioneres en micro i nanoelectrónica a Espanya des de la seva creació en 1985. Al llarg de 40 anys, el CNM ha estat un referent en recerca i transferència de coneixement, contribuint a l’avanç de sectors clau com les tecnologies de la informació, l’electrònica de consum o el medi ambient. Avui, el centre celebra el seu aniversari amb la mirada posada en els desafiaments tecnològics del futur i amb el compromís de continuar innovant al servei de la societat.

En el marc del Pla Electrònic i Informàtic Nacional, el 2 de febrer de 1985 es publicava en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) una Ordre aprovada el 24 de gener per a la creació del CNM com a centre propi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). El Pla del Govern consistia en una estratègia per a reforçar l’avanç de la microelectrònica a Espanya i promoure la recerca i desenvolupament en l’àrea. Era un moment en què ja hi havia empreses que es dedicaven a la fabricació de semiconductors, com FAGOR Electrònica o Piher Semiconductors, i en què la principal empresa americana en telecomunicacions AT&T anunciava la instal·lació d’una fàbrica de producció de circuits integrats (xips) en Tres Cantos (Madrid).

La seu del CNM a Barcelona va ser el primer centre del CSIC que se situava al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va obrir el camí perquè, amb el temps, se sumessin set més, creant un pol científic i tecnològic de molt alt nivell.

El CNM va néixer amb doble seu a Barcelona i a Madrid. Anys després, es va unir un nou node a Sevilla. Tots pertanyents al CSIC i, en el cas de Sevilla, com a centre mixt amb la Universitat de Sevilla. Amb aquesta reorganització, es van actualitzar les denominacions a Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM), Institut de Microelectrònica de Sevilla (IMSE-CNM) i Institut de Microelectrònica de Madrid (actualment Institut de Micro i Nanotecnologia, IMN-CNM).

Lideratge científic i innovació tecnològica

L’IMB-CNM es proposa continuar liderant l’avanç en tecnologies que la Comissió Europea considera claus i habilitadores en les pròximes dècades. És el centre espanyol amb major participació en les iniciatives europees de l'Empresa Comuna Xips (Chips Undertaking JU) que està gestionant la implementació de la nova llei Chips Act. És l’únic involucrat en dues Línies Pilot europees (Pilot Lines): una dedicada a la integració heterogènia i encapsulat avançat i una altra a la realització de circuits fotònics avançats. A més, participa en dos Centres de Competència (Competence Centers), que facilitaran l’accés de les empreses espanyoles de tots els sectors, a qualsevol tecnologia avançada en micro i nanoelectrónica o fotònica integrada que estigui disponible a Europa.

L’IMB-CNM va ser reconegut també recentment com a Unitat d'Excel·lència María de Maeztu per l'Agència Estatal de Recerca, gràcies al seu impacte científic internacional de primer nivell.

La recerca dels últims quaranta anys s’ha centrat en la microelectrònica, però també ha evolucionat cap a la nanotecnologia, la fotònica i la quàntica. L’IMB-CNM s’especialitza en el disseny i fabricació de tecnologies microelectròniques aplicades a camps com l’energia, el medi ambient, la salut i les fronteres de la física. Entre els seus desenvolupaments, destaquen dispositius Organ-on-a-chip, xips intracel·lulars, sensors de gasos i electroquímics, generadors d’energia, circuits fotònics o dispositius de potència; a més del disseny de circuits integrats.

L’abast global de la seva recerca queda reflectit en col·laboracions amb entitats com l’Agència Espacial Europea, amb la integració de díodes de carbur de silici en la missió BepiColombo cap a Mercuri, i el CERN, amb la creació d’un nou subdetector per a l’experiment ATLAS.

A més, l'institut és un motor d’innovació amb la creació de més de deu spin-offs que han portat els avanços del laboratori a la societat, contribuint al progrés tecnològic.

Una història amb noms propis

Les activitats de recerca en disseny i fabricació de xips del CNM en la seva seu de Barcelona comencen en 1985, en unes instal·lacions provisionals de la sala blanca en la Facultat de Ciències de la UAB. Les obres de construcció de l’edifici definitiu de l’institut, al Campus de la UAB, acabarien en 1989 i les de la Sala Blanca de Micro i Nanofabricació en 1991. Amb una superfície inicial de 900 metres quadrats dedicats a la fabricació de dispositius semiconductors, la inversió per a posar-la en marxa va ser de gairebé 2.000 milions de pessetes. Es va convertir en una de les sales de recerca més flexibles d'Europa i, encara avui, és la més gran i equipada de les seves característiques a Espanya, gràcies a una ampliació realitzada en 2009. La Sala Blanca compta amb la distinció de Gran Instal·lació Científica (GIC) des dels anys noranta, la qual cosa actualment es coneix com a Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS), concedida pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. 

En la plantilla dels primers anys, estaven alguns científics i científiques que van ser pioners de la microelectrònica a Espanya. La història del CNM s'escriu amb el treball de molta gent, si bé tres noms propis destaquen en la posada en marxa de la institució: Francesc Serra i Mestres (1940), Emilio Lora-Tamayo D’Ocón (1950-2024) i Zenón Navarro Garriga (1947-2007).

Serra i Mestres, director durant vint anys fins a 2006, va ser el primer director de la Sala Blanca i el primer director de l’Escola d’Enginyeria de la UAB. És catedràtic emèrit de la mateixa universitat i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va ser guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya en 1989, amb el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca en 1998 i nomenat Officier dans l’Ordre des Palmes Académiques République Française en 1997.

Lora-Tamayo D’Ocón, mort en 2024, va ser director científic i vicedirector durant l'època de Serra i Mestres i, posteriorment, director de l’IMB-CNM, càrrec que abandonaria per a presidir per segona vegada el CSIC en 2012. Doctor en Físiques i especialitzat en tecnologia microelectrònica, abans del CNM va estar en l'Institut d'Electrònica de Comunicacions Torres Quevedo del CSIC a Madrid. També va ser membre de la RACAB i de la Reial Acadèmia Sant Dionisio de Ciències, Arts i Lletres de Jerez de la Frontera. En els últims anys, va ser rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i, després, de la Universitat Camilo José Cela.

Navarro Garriga va ser físic i una persona clau durant la construcció i instal·lació de les dues sales blanques, la primera en la UAB i la definitiva en la seva actual ubicació.

No obstant això, l'honor de ser el primer director l'ostenta Joan Peracaula Roura, catedràtic emèrit de la UPC, qui va ocupar el càrrec des de la fundació fins a 1987. Peracaula també va ser director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC (ETSEIB-UPC) entre 1987 i 1991.