Impulsant la microelectrònica: casos d'èxit i perspectives des de l'IMB-CNM
El II Innovation Day: Xips de km 0 de l'IMB-CNM-CSIC va congregar prop de cent setanta assistents que van poder presenciar els debats sobre la creixent evolució del sector de la microelectrònica, les seves necessitats actuals o l'ús que es dona del finançament rebut.
La jornada va comptar amb més de cent setanta persones provinents d'empreses, agrupacions empresarials, agents lliures i personal investigador. Totes elles van poder presenciar dos debats i sis xerrades, en els quals es va parlar de l'evolució del sector de la microelectrònica en els últims anys, les necessitats de formació, a què es destina el finançament rebut o la importància de la transferència per a millorar les col·laboracions entre indústria i recerca.
La segona edició de l'Innovation Day: Xips de km 0 de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC) es va celebrar el 27 de novembre a l'hotel Exe Campus de Cerdanyola del Vallès entre les 9.00 h i les 17.00 h.
Al primer debat van participar Luis Fonseca, director de l'IMB-CNM i professor de recerca del CSIC; Jaime Martorell, Vicepresident de la Societat Espanyola per la Transformació Tecnològica, del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública; Thomas Kallstenius, coordinador d'Activitats d'IMEC España; Roger Costa, encarregat de Projectes Estratègics en la Direcció General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya; i José Antonio Garrido, Professor de Recerca ICREA en el Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i representant de la proposta Lab-to-Fab Innofab
Tots ells van destacar el gran moment que viu la microelectrònica gràcies a la quantitat de professionals que la conformen i a l'arribada de diverses vies de finançament, a través de projectes estratègics, com el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència PERTE Xip o la European Chips Act. També van reafirmar la necessitat de continuar creixent, a través de l'arribada de noves empreses o la creació de noves instal·lacions de fabricació de dispositius semiconductors, com el centre tecnològic de pre-producció de xips amb materials avançats Innofab, l'interès dels quals secunden entitats com el IMB-CNM-CSIC, l'ICN2, l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (ICFO), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) o el Sincrotró Alba, i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
En aquesta línia, Martorell va ressaltar que “és primordial treballar en la identificació de projectes clau com imec, que són essencials per a desenvolupar i consolidar l'ecosistema de la microelectrònica a Espanya i formar part de l'europeu”. Un altre factor clau d'aquest desenvolupament i consolidació es deu al fet que la inversió en microelectrònica supera amb diferència a la de qualsevol altre sector en els últims anys. Està prevista una inversió pública de 12.250 milions d'euros entre 2022 i 2027 a través del PERTE Xip a Espanya i 43.000 milions d'euros d'inversió pública i privada a tota Europa per la European Xips Act.
Costa, en qualitat de representant de la Aliança de Semiconductors i Xips de Catalunya, va comentar la importància de col·laborar a través de l'Aliança de Semiconductors Europea, l'objectiu de la qual és “intentar unir forces per a estar més en contacte amb el nostre govern [pel català] i els cossos europeus per a ajudar-los a entendre el nostre ecosistema i les seves capacitats, consensuant accions amb altres regions amb interessos similars”.
Kallstenius va destacar l'ambiciós de l'aposta de IMEC per Màlaga ja que serà la primera vegada que duguin a terme una planta de producció fora de Bèlgica i va agrair el suport de les autoritats espanyoles a diferents nivells. Va remarcar també el compromís de començar a treballar unes bases sòlides de col·laboració amb l'ecosistema espanyol, ja que una planta de l'envergadura prevista prendrà diversos anys.
Fonseca va emplaçar finalment als diferents actors de la taula a treballar per a definir una cadena de valor entre els agents actuals i futurs de l'ecosistema de fabricació de manera que les aportacions de cadascú es complementin adequadament.
Col·laboració i formació: peces clau per al desenvolupament del sector microelectrònic
La jornada va comptar amb Ana Castro, Vicepresidenta d'Innovació i Transferència del CSIC, per a presentar el ‘hub’ Convergeix del CSIC, que connecta a investigadors amb empreses i impulsa la innovació oberta.
La complicitat i el bon tracte entre acadèmia i indústria són dues de les claus per a millorar la col·laboració. Per això, es van exposar quatre casos d'èxito en els quals van participar Germán Vergara, Director tècnic de New Infrared Technologies, NIT; Rosendo Garganta, Fundador i CEO de Devicare; Miguel Ángel Pérez, Director d'Innovació i Transformació Digital en Fagor Electrònica; i Alberto Hernández, Director científic de Arrays for Cell Nanodevices, A4cell. En ells, van presentar els seus nous dispositius, molts d'ells creats a partir d'idees secundades per recerques del IMB-CNM tant a nivell de disseny microelectrònic com de fabricació recorrent a la Sala Blanca de Micro i Nanofabricació. Els exemples van cobrir un espectre ampli d'empreses, grans, mitjanes i petites, destacant la durada de diverses d'aquestes col·laboracions
Vergara va ressaltar que la relació entre l'empresa i l'institut havia estat sempre molt bona en els més de vint anys de col·laboració i va agregar, amb to humorístic, que “l'única diferència és que vosaltres sou del Barça i nosaltres del Reial Madrid”.
Daniela Bassignana, responsable de projectes en D+T Microelectrònica A.I.E. i de gestió de qualitat ISO de la Sala Blanca del IMB-CNM, va destacar què és essencial per a impulsar la col·laboració professional entre recerca i empreses. “Una bona gestió és igual a una gestió de qualitat”, va indicar sobre la certificació ISO9001, que suposa un èxit en aquestes col·laboracions i acredita al IMB-CNM com un centre compromès que ofereix ajudes i millores contínues a les empreses.
Gonzalo Murillo, Premi Nacional de Recerca per a Joves 'Ángela Ruiz Robles' en Transferència de Tecnologia en 2023, investigador del IMB-CNM i cofundador de la spin-off Energiot, va explicar les que considera les seves claus de l'èxit en l'emprenedoria: “Envoltar-se de bons companys de viatge, deixar d'intentar vendre el producte al client i centrar-se en entendre les seves necessitats per a proposar solucions, treure el producte del laboratori i provar-lo en l'exterior”.
Cecilia Jiménez, investigadora científica del IMB-CNM i cofundadora de AIQUOS, va moderar una taula rodona en la qual es van debatre les necessitats del sector. En ella van participar Núria Barniol, Coordinadora UAB del Màster en Enginyeria de Semiconductors i Disseny microelectrònic; Albert Casas, Responsable Comercial i Director de la Divisió de Microelectrònica en INCORPORATECHNO Group; Montserrat Guàrdia, Chief People & Culture Officer en IDEADED i Presidenta del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya; Gonzalo Murillo i Carles Oriach, Director d'estratègia i desenvolupament de l'empresa Monocrom.
La temàtica del debat va girar entorn de la pregunta “existeix una oferta de formació acadèmica suficient per a crear professionals?”. Per a respondre-la, es va parlar sobre la creació del Màster Universitari en Enginyeria de Semiconductors i Disseny microelectrònic i les formacions professionals impartides a través del grup INCORPORATECHNO. Barniol va comentar l'èxit en innovació que suposa “haver creat un màster professional de microelectrònica amb professionals de quatre universitats públiques catalanes i del IMB-CNM-CSIC” i va remarcar que “les empreses tenen una forta vinculació, ja que participen en el comitè assessor, orienten als estudiants i els donen a conèixer les seves necessitats”. Per part seva, Casas va destacar l'important que és “continuar formant a professionals en actiu per a permetre'ls pivotar en el sector a través de cursos de formació tècnica”. “Una gran oportunitat per a fer-ho és oferir microcredencials als treballadors”, va puntualitzar Guàrdia.
Van coincidir que és igual d'important atreure nous treballadors i retenir als que ja es té. Per a això, es va parlar de la importància de donar bones oportunitats laborals i conciliar tant el salari monetari com les condicions. Oriach va remarcar que “ha d'haver-hi plans de carrera clars, perquè la persona sàpiga com pot progressar dins de l'empresa i totes les oportunitats que pot tenir”.
Xips de km 0: impacte positiu i diversitat d'aplicacions
“Estem molt satisfets del resultat del Innovation Day: Xips de km 0. L'objectiu de la jornada és donar visibilitat a l'impacte positiu dels nostres resultats de col·laboració amb l'empresa en aplicacions tan diverses com medicina, ciències de la vida o energia”, va indicar el director del IMB-CNM al final de l'esdeveniment. “Sens dubte, aquests testimoniatges de 'clients' satisfets són els millors ambaixadors de l'abast divers de la tecnologia de semiconductors, en general, i de la de quilòmetre zero en particular”, va concloure.
