Desenvolupen un sistema d'arquitectura oberta per a detectar amenaces radiològiques i nuclears a baix cost
El projecte europeu Nest, amb participació del CSIC, culmina amb la creació d'una tecnologia de sensors que permet respondre davant alertes nuclears, biològiques i químiques en temps real, de manera segura i econòmica. L'arquitectura oberta, que permet la utilització modular del sistema amb qualsevol tipus de sensor, s'ha desenvolupat tenint en compte consideracions ètiques i ha estat aprovada pel Comitè Europeu de Normalització Electrònica.
Una col·laboració entre entitats públiques i privades europees culmina en el desenvolupament d'un sistema modular de detecció de risc nuclear, biològic i químic (també conegut per les seves sigles “risc NBQ”) basat en solucions de maquinari lliure, integrat a la Internet de les Coses i de baix cost. L'Institut de Microelectrònica de Barcelona del CSIC (IMB-CNM-CSIC), dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), ha col·laborat en el desenvolupament d'aquest dispositiu, el primer d'aquestes característiques que ha estat aprovat per a norma per la CENELEC (Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica), l'organisme europeu responsable de les normes de productes elèctrics i electrònics.
La tecnologia desenvolupada dins del projecte NEST, finançat pel programa marc europeu Horitzó 2020, consisteix en un sistema de “sensors integrat a un programari d'alerta que permet l'intercanvi en directe d'informació entre diferents agents”, explica Manuel Lozano, investigador principal de la col·laboració de l’IMB-CNM-CSIC. “El sistema llança alertes específiques segons el tipus de risc i ajuda a una ràpida resolució en directe. Els seus trets distintius enfront d'altres productes en el mercat són la seva arquitectura oberta, assegurada mitjançant una proposta de norma CENELEC, baix cost, flexibilitat i facilitat d'expansió. Està obert a poder connectar sensors de qualsevol tipus desenvolupats per tercers”, agrega Lozano.
L'objectiu del sistema és convertir-se en l'estàndard per a un sistema europeu de sensors, la primera fase del qual s'ha complert gràcies a l'aprovació com a CEN Workshop Agreement (CWA), document de referència de CENELEC.
Prevenció d'amenaces
Els riscos NBQ són una problemàtica creixent en les societats actuals i la seva detecció és una prioritat per a la prevenció d'amenaces, tant d'origen natural com humà. La iniciativa, que ha unit entitats d'Alemanya, Polònia, Portugal i Espanya, ha finalitzat amb un prototip de sistema de detecció i gestió d'amenaces. S'ha assajat en simulacions d'alerta terrorista en un hotel (a l'Hotel Atiram, a Barcelona), un tren (a Lisboa, amb la col·laboració de l'empresa Comboios de Portugal) i un camp de futbol (de l'equip Lech Poznan, a Polònia).
L’IMB-CNM-CSIC s'ha encarregat de la implementació i la integració del detector de radiació, que empra microelectrònica sensible a la radiació. Tot això a la Sala Blanca de Micro i Nanofabricació del CSIC, una Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS) reconeguda pel Ministeri. “És un sensor passiu, molt sensible als canvis en l'ambient i molt barat gràcies a l'ús de microtecnologies”, apunta Esteve Amat, investigador de l’IMB-CNM-CSIC que col·labora en el projecte.
L'ètica en protocols d'alerta terrorista
Una altra fortalesa del projecte ha estat el desenvolupament d'un plantejament ètic entorn del seu ús en casos reals. Sara Degli-Esposti, de l'Institut de Filosofia del CSIC (IF-CSIC), va participar en qualitat d'assessora d'ètica. “El projecte ha tingut en compte consideracions ètiques en tot el desenvolupament de la tecnologia, com el respecte a la dignitat humana i la intimitat, a la protecció del medi ambient i la salut dels treballadors”, indica Degli-Esposti. Aquestes bones pràctiques d'ètica en la recerca, mitjançant la participació lliure de persones voluntàries o l'ús de substàncies innòcues per a la salut i el medi ambient en les proves pilot, “ajuda a desenvolupar millors tecnologies centrades en les necessitats dels usuaris i en línia amb les prioritats i valors de la Unió Europea”, conclou.
Col·laboració europea per a crear un protocol d'alertes
El projecte ha estat en marxa des de 2021 fins a 2024, coordinat per l'empresa espanyola Amper S&C. A més de la col·laboració amb el CSIC, ha comptat, entre altres, amb la cadena d'hotels Atiram i els Mossos d'Esquadra a Espanya; amb la companyia alemanya WoePal GmbH; la Universitat de Łódź i l'equip de futbol Lech Poznań a Polònia; i l'empresa Comboios de Portugal i el Ground Transportation Systems Portugal (GTSPT) a Portugal.
Els seus trets distintius enfront d'altres productes en el mercat són la seva arquitectura oberta, assegurada mitjançant una proposta de norma CENELEC, baix cost, flexibilitat i facilitat d'expansió. Està obert a poder connectar sensors de qualsevol tipus desenvolupats per tercers.
Galeria d'imatges
- Esteve Amat i Manuel Lozano amb el dispositiu de detecció de risc biològic, química i nuclear desenvolupat en el projecte NEST. Imatge: Sabela Rey.
- Dispositiu de detecció amb sensors de risc biològic, química i nuclear desenvolupat en el projecte NEST. Imatge: Sabela Rey.
- Training kit del dispositiu de detecció NEST. Imatge: Sabela Rey.
- Esteve Amat i Manuel Lozano amb el dispositiu de detecció de risc biològic, química i nuclear desenvolupat en el projecte NEST. Imatge: Sabela Rey.
