Els components de carbur de silici de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) de l'CSIC, tornen a sortir a l'espai
Són díodes de protecció, que van en els panells solars del Solar Orbiter, missió espacial conjunta de la NASA i l'ESA. Estaran exposats a temperatures extremes de fins a 350 graus Celsius.
L'Institut de Microelectrònica de Barcelona - Centre Nacional de Microelectrònica (IMB-CNM) de el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha desenvolupat i fabricat un dels components electrònics de carbur de silici per a la missió espacial conjunta de la NASA i l'ESA, Solar Orbiter.
Es tracta dels díodes de protecció de les cel·les fotovoltaiques dels panells solars, i són essencials per a garantir el subministrament d'energia a la nau. Situats al costat dels panells solars per protegir-los en cas de fallada d'una de les cel·les, estan preparats per suportar altíssimes temperatures.
I és que la nau estarà exposada a temperatures de més de 400 graus C. No obstant això, els panells solars estan inclinats per quer l'exposició no sigui tan directa i 'només' rebran fins a un màxim de 350 graus C.
Aquests components utilitzen la mateixa tecnologia que els científics, els membres de Grup de Dispositius i Sistemes de Potència de l'IMB-CNM, ja havien desenvolupat per a una missió anterior, la BepiColombo. Aquesta vegada, els científics han adaptat algun paràmetre en el disseny per complir amb les condicions ambientals d'aquesta nova missió.
LA MISSIÓ SOLAR ORBITER
Solar Orbiter és un satèl·lit científic d'observació solar que té com a objectiu realitzar mesuraments detallades de el camp magnètic sobre la superfície solar, dels nivells de radiació en l'heliosfera interna i de vent solar. Serà llançat mitjançant un coet Atlas V de la NASA, des de l'Estació de la Força Aèria de Cap Canyar a Florida.
Durant els set anys de vida de la missió, el Solar Orbiter arribarà a una inclinació de 24 graus sobre l'equador de el Sol, augmentant a 33 graus amb l'addició de tres anys d'operacions esteses de la missió. En la seva aproximació més propera, la nau passarà a 26 milions de milles de el Sol.
Estos componentes utilizan la misma tecnología que los científicos, los miembros del Grupo de Dispositivos y Sistemas de Potencia del IMB-CNM, ya habían desarrollado para una misión anterior, la BepiColombo. Esta vez, los científicos han adaptado algún parámetro en el diseño para cumplir con las condiciones ambientales de esta nueva misión.