Diana Morant visita la major sala blanca de recerca d'Espanya en l'Institut de Microelectrònica de Barcelona

_{D'esquerra a dreta: Xavier Jordà, vicedirector científic; Mar Álvarez, vicedirectora científica; David Quirion, director de la Sala Blanca; Luis Calvo, delegat institucional del CSIC a Catalunya; Luis Fonseca, director de l'IMB-CNM; Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats; José María Martell, vicepresident d'Investigació Científica i Tècnica del CSIC; Javier Lafuente, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Teresa Riesgo, secretària general d'Innovació i María del Carmen Porto, gerent de l'IMB-CNM.}

L'Institut de Microelectrònica de Barcelona - Centre Nacional de Microelectrònica (IMB-CNM), dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), rebrà un finançament de 25 milions d'euros per a la millora de les seves infraestructures i equipaments. Així ho ha destacat avui la ministra de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), Diana Morant, durant una visita aquest dijous a la Sala Blanca de Micro y Nanofabricació de l'IMB-CNM, la sala blanca dedicada a la recerca més gran d'Espanya.

"Des de l'Executiu espanyol estem fent una inversió de 25 milions d'euros en aquest centre, molts d'ells amb fons Next Generation, per guanyar autonomia estratègica", ha ressaltat Morant.

En concret, el projecte de millora de la Sala Blanca preveu accions per a l'actualització d'equips i sistemes per millorar l'eficiència energètica i la capacitat d'investigació. Entre aquestes accions hi ha l'adquisició d'un nou microscopi electrònic de rastreig i un microscopi confocal; la creació d'una Sala Blanca de Bioelectrònica de nivell 2 dins de les instal·lacions, que permetrà avaluar dispositius electrònics en condicions biomèdiques, accelerant el seu desenvolupament i aplicació clínica; i la renovació d'infraestructures com màquines de fred, climatitzadors i plantes d'aigua desionitzada, necessàries per mantenir les condicions de treball i reduir el cost energètic.

L'ampliació de les instal·lacions, amb uns 500 m² útils que se sumaran als 1.500 m² actuals, suposarà un augment de les capacitats tecnològiques de la Sala Blanca. "Amb això seguirem progressant en l'avenç de la micro i nanoelectrònica, la fotònica integrada i les tecnologies quàntiques, que estan definint el futur tecnològic en l'àmbit dels semiconductors, mantenint l'IMB-CNM com a referent de l'ecosistema espanyol i com un dels seus elements clau a Europa. Altres dos aspectes que es volen potenciar són el suport a les start-ups deeptech que necessitin aquestes tecnologies, cedint-los temporalment espais, i el suport a activitats de formació pràctica en micro i nanotecnologies", ha subratllat el director de l'IMB-CNM, Luis Fonseca.

L'IMB, que aquest any celebra el seu 40è aniversari i és una Unitat d'Excel·lència María de Maeztu del MICIU, forma part del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM), juntament amb l'Institut de Microelectrònica de Sevilla (IMSE-CNM) i l'Institut de Micro i Nanotecnologia de Madrid (IMN-CNM). L'IMB és el més gran d'aquests tres instituts.

La Sala Blanca de l'IMB-CNM és el node més gran de la Instal·lació Cientificotècnica Singular (ICTS) MICRONANOFABS, una de les 29 ICTS espanyoles que combina les capacitats i instal·lacions dels tres socis que hi participen: SBCSIC-CNM, l'Institut de Sistemes Optoelectrònics i Microtecnologia (ISOM-UPM) i el Nanophotonics Technology Center (NTC-UPV). Aquesta infraestructura proporciona suport científic d'alt valor afegit i una oferta tecnològica millorada d'accés obert a la comunitat nacional i internacional d'agents públics i privats d'R+D+I.

Dispositius amb múltiples aplicacions

El treball desenvolupat pels investigadors de l'IMB-CNM a la Sala Blanca ha donat lloc a dispositius amb múltiples aplicacions. Entre ells, destaquen dispositius en òrbita al voltant de la Terra en la constel·lació satel·litària OneWeb i protegint els panells solars de missions espacials al Sol, Mercuri i Júpiter; també Sensors de radiació desplegats en els experiments d'altes energies del CERN.

Els dispositius microelectrònics tenen igualment aplicacions mèdiques, com sondes intracranials per a neurodiagnòstic i estimulació, o microdosímetres per a tecnologies radiològiques innovadores en el tractament del càncer. També poden arribar a introduir-se en cèl·lules vives per ajudar a comprendre mecanismes cel·lulars i donar suport a les ciències de la vida. Es treballa també en aplicacions per al medi ambient, com sensors miniaturitzats per al control de qualitat de l'aire i de les aigües, així com per a la detecció precoç d'incendis forestals. En electrònica de potència es contribueix a la electrificació de la indústria i la mobilitat per reduir el consum de combustibles fòssils.